OPINION

 

EL Marroc no vol l’autonomia

Salvador Pallarès-Garí


Aquests dies, arran de l’aniversari de la proclamació de la República Sahrauí, (el 27-II-1976) hem pogut llegir i escoltar opinions “expertes” però indocumentades.
En primer lloc podem veure com els plantejaments proautonómics de certs opinadors xoquen contra la paret de la realitat. El regne del Marroc assegura i promet que té preparat un pla d’autonomia per al Sàhara Occidental (“les seues” províncies del sud). Però el Marroc hauria pogut demostrar la seua predisposició autonòmica tot acceptant l’ultima proposta de solució de Nacions Unides. La Proposta Baker plantejava una autonomia per al territori, això sí, amb un referèndum final (on votarien marroquins i sahrauís). Cosa que no agrada al “democràtic” Mohamed VI.
D’altra banda, una autonomia al Marroc necessitaria d’una profunda reforma “constitucional”. L’autonomia no existeix en el llenguatge polític marroquí.
En segon lloc, l’oblit sistemàtic de la condició del Marroc com a potència ocupant, que no administradora, del territori i que, com a tal, no pot administrar-hi res. Amb tot i amb això, es firmen acords de venda d’armes –amb Espanya-, amb la condició que siguen usades al sud (al Sàhara Occidental); es firmen acords de pesca que afecten, exclusivament, al banc pesquer sahrauí. Malgrat la il·legalitat internacional que això suposa.
En tercer lloc, veiem els oblits, intencionats, amb què hom tracta de silenciar l’existència d’un estat sahrauí, la “no gens virtual” RASD, que disposa d’un territori, una població una constitució... i que es reconeguda per molts estats membres de l’ONU, i que forma part d’organismes internacionals com la Unió Africana.
No oblidem que estats com Panamà, sorgeixen de la política ianqui de crear un ·”front d’alliberament” en un determinat país, que establirà un territori “lliure” i proclamarà la seua independència. Tot creant, així, la possibilitat de controlar econòmicament el Canal... Perdó… de reconèixer políticament el nou govern “lliure”.
Pràctica que, no ho oblidem, tampoc, va permetre crear el llimbs legal de Guantànamo, malgrat que el que es pretenia finalment era enderrocar el règim sorgit de la revolució castrista.

Salvador Pallarès-Garí
President d’ACAPS la Safor
01.03.07


>> [ARSO HOME] - [OPINIONS]


OPINION

Marruecos no quiere la autonomía

Salvador Pallarès-Garí


Estos días, a raíz del aniversario de la proclamación de la República Saharaui (el 27-II-1976) hemos podido leer y escuchar voces “expertas” pero indocumentadas.
En primer lugar vemos cómo los planteamientos preautonómicos de ciertos opinadotes se dan de bruces contra la realidad. El reino de Marruecos asegura y promete que está preparando un plan de autonomía para el Sáhara Occidental (“sus” provincias del sur). Pero Marruecos hubiera podido demostrar su predisposición autonómica aceptando la última propuesta de solución de la ONU. Propuesta Baker que plantea una autonomía para el territorio. Eso sí, con un referéndum final (en el que votarían marroquíes y saharauis). Cosa que no gusta al “democrático” Mohamed VI.
Por otra parte, una autonomía en Marruecos necesitaría de una profunda reforma “constitucional”. La autonomía no existe en el lenguaje político marroquí.
En segundo lugar, el olvido sistemático de la condición de Marruecos como potencia ocupante, que no administradora, del territorio y que, como tal, no puede administrar nada. Con todo y con eso, se firman acuerdos de venta de armas –con España-, con la condición que sean utilizadas en el sur (el Sáhara Occidental); se firman acuerdos de pesca que afectan, exclusivamente, al banco pesquero sahariano. A pesar la ilegalidad internacional que esto supone.
En tercer lugar, vemos los olvidos, intencionados, con los que trata de silenciar la existencia de un estado saharaui, la “nada virtual” RASD, que dispone de un territorio, una población, una constitución… y que es reconocida por muchos estados miembros de la ONU, y que forma parte de organismos internacionales como la Unión Africana.
No olvidemos que estados como Panamá, surgen de la política estadounidense de crear un “frente de liberación” en un determinado país, que establecerá un territorio “libre” y proclamará su independencia. Creando así la posibilidad de controlar económicamente el Canal… Perdón… de reconocer, políticamente, el nuevo gobierno “libre”.
Práctica que, no olvidemos tampoco, le permitió crear un limbo legal en Guantánamo, a pesar de que pretendía derrocar el régimen surgido de la revolución castrista.

Salvador Pallarès-Garí
Presidente de ACAPS la Safor
01.03.07


>> [ARSO HOME] - [OPINIONS]

OPINION

L’ONU no és neutral

Salvador Pallarès-Garí

De tant en tant ens arriben notícies sobre les maldats que cometen, allà on són destinats, alguns Cascos Blaus: violacions, corrupció...
La MINURSO (Missió de Nacions Unides per al Referèndum del Sàhara Occidental) són els Cascos Blaus que hi ha destacats al territori del Sàhara Occidental. Es troben a la part ocupada pel Marroc i al territori lliure. També n’hi ha als Campaments de Refugiats de Tinduf.
Són una força d’interposició –neutral- que fa de tapó entre els contendents.
La neutralitat de la MINURSO ha estat qüestionada en més d’una ocasió, fins i tot per responsables directes de la mateixa secretaria general de Nacions Unides.
Una mostra més, aquesta, directament provocadora, l’hem tinguda en ocasió dels actes de celebració del 31è aniversari de la proclamació de la República sahrauí.
A Tifariti, al Sàhara Occidental no ocupat pel Marroc, un oficial de la MINURSO s’hi va presentar lluint una enganxina promarroquina a l’uniforme.
La violació és múltiple. Els soldats no poden lluir engaxines, ni cap símbol, aliè als que marca el reglament. Els cascos blaus llueixen insígnies del seu país d’origen, i una boina, o un casc blau. I prou.
Si un oficial de la MINURSO gosa proclamar-se favorable a les tesis marroquines enmig de representants polítics de la República sahrauí, i representants polítics internacionals, en territori sahrauí. Què faran els cascos blaus que hi ha destacats als territoris alliberats? Doncs no res. Només es passegen permetent les greus violacions als Drets Humans que s’hi comenten. Cremen combustible per justificar els pressupostos que tenen assignats. Permeten que la bandera marroquina onege en les seues oficines...
Com va dir algú: l’ONU est un bordel (crec que no cal traduir-ho).
Mentre continuen balafiant milions i milions de dòlars. Mentre, la població refugiada pateix fam, s’ha de reconstruir, a mà, les xaboles destruïdes per les inundacions de fa un any.

Indignant

Salvador Pallarès-Garí
President d’ACAPS la Safor
01.03.07